FAQs

Fins a l’any 2013, si l’accident va succeir a Catalunya, hi havia TRES anys per reclamar sense que prescrivís l’acció, però arran d’un canvi jurisprudencial de finals del 2013, el termini per reclamar torna a ser unitari en tot el territori espanyol, és dir d’UN ANY, des del moment que la lesió s’ha estabilitzat o, si s’ha actuat prèviament per la via penal, a partir de la data d’arxiu de l’esmentat procediment, si aquesta data és posterior a la de la sanitat o estabilització de les lesions. Aquest any compta només per demanar directament a les companyies d’assegurances o al Consorci de Compensació d’assegurances, però si es demandés únicament al responsable conductor o propietari, la prescripció continua sent de TRES anys. Si l’accident ocorre en qualsevol altre país, la regulació dependrà de les lleis pròpies del lloc de l’accident, però en pràcticament la totalitat de països del nostre entorn, els terminis de prescripció són superiors als 3 anys..

Emplenar correctament la declaració amistosa d’accident permet que la tramitació de qualsevol accident sigui més senzilla i ràpida, doncs si aconseguim posar-nos d’acord amb la culpabilitat de l’accident s’activaran els protocols i convenis de danys materials signats entre les diferents asseguradores que acceleraran la reparació dels vehicles. Aquesta declaració amistosa, sempre que estigui correctament emplenada i signada, podrà servir com a prova en un procediment judicial posterior cas de discutir-se la responsabilitat, de manera que cal prestar-hi atenció i incloure el màxim de detalls possibles per a minimitzar el risc de problemes posteriors per negació de responsabilitat per part del culpable o de la seva companyia asseguradora.

En el cas que un dels implicats no vulgui signar o emplenar la declaració serà convenient trucar a les autoritats pertinents (policia local, guàrdia urbana, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, etc..) per a què intervinguin, i en el cas que es neguin a intervenir, serà fonamental recollir les dades de testimonis del sinistre per assegurar-ne la millor viabilitat de la reclamació.

El Consorci de Compensació d’Assegurances, és una entitat pública empresarial, adscrita al Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, essent la seva activitat principal, entre altres, la de donar cobertura a tots aquells accidents de circulació on el vehicle causant del mateix és desconegut, robat o no disposava d’assegurança. Donat que la seva activitat està subjecta al ordenament jurídic privat, tan el procediment de reclamació com les indemnitzacions que abona aquest organisme estan sotmesos, a l’igual que la resta de les entitats d’assegurances privades, a la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, i a la Llei del contracte d’assegurança, de manera que, tot i algunes particularitats especials, aquestes problemàtiques hauran de ser reclamades a aquest organisme com si d’una altra companyia asseguradora es tractés.

Cal estudiar molt bé la pròpia pòlissa. Si aquesta preveu com a contractada la defensa jurídica, caldrà veure quin límit de cobertura aplica, doncs en alguns casos és tan petit i ridícul que el dret i cobertura perden tota la seva virtualitat. D’altra banda, en els casos on el límit de la cobertura és ampli, cal tenir en compte que, tot i que l’advocat té plena llibertat per a facturar el què cregui convenient per la feina feta o el pactat amb el client, moltes asseguradores apliquen sublímits en aquestes cobertures consistents en l’aplicació dels Criteris Orientadors dels Col·legis d’advocats que, com que a l’actualitat estan derogats, apliquen els criteris de taxacions de costes que són inferiors als primers. Tots els conflictes amb la companyia pròpia poden ser recorreguts mitjançant els corresponents departaments de Defensa de l’Assegurat o mitjançant arbitratge o judicialment.

Algunes companyies s’oposen a abonar les indemnitzacions als tercers perjudicats en una accident de trànsit quan el seu assegurat ha donat positiu d’alcoholèmia o estupefaents en el control posterior a l’accident, però això és il·legal. Les asseguradores estan obligades a indemnitzar als tercers en tot cas i no poden supeditar el pagament d’aquestes indemnitzacions als diferents incompliments contractuals dels seus assegurats. Aquests incompliments de la pòlissa podran ésser reclamats per l’asseguradora al seu assegurat podent-li repercutir totes les quantitats abonades als tercers perjudicats en el sinistre.

Sí, sempre que sigui requerit pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit, en els mateixos supòsits que els conductors de vehicles a motor i ciclomotors: quan s’estigui implicat en un accident de circulació, quan es condueixi amb símptomes evidents d’embriaguesa, quan sigui denunciat per infraccions de trànsit i en els controls preventius d’alcoholèmia.

La taxa d’alcohol permesa per circular en bicicleta és la mateixa que per als conductors de vehicles a motor (no s’aplicaria la de conductors novells ni vehicles amb càrregues perilloses): 0,5 g/l d’alcohol en sang o 0,25 mg/l. d’alcohol en aire espirat. No suposaria cap tipus de delicte el fet de superar les taxes d’alcoholèmia previstes en el Codi Penal (superiors a 0,60 g/l en aire aspirat i 1,2 g/l en sang) perquè el delicte només es comet quan es condueixen vehicles de motor i ciclomotors.

Atès que per conduir bicicletes no s’exigeix permís ni llicència de conducció, no es poden perdre punts per les infraccions que es cometin com a ciclista, però òbviament sí que serien aplicables totes les sancions pecuniàries del Codi de Circulació.